Matrimoni entre catòlics?
Recomanat llegir aquest text que circula per correu electrònic. A més de molt interessant, és divertidíssim i es planteja:
Es pot permetre el matrimoni entre catòlics?
Es pot permetre el matrimoni entre catòlics?
Estic completament a favor de permetre el matrimoni entre catòlics. Em sembla una injustícia i un error tractar d'impedir-los-hi. El catolicisme no és una malaltia. Els catòlics, malgrat a molts no els agradin o els semblin estranys, són persones normals i han de posseir els mateixos drets que les altres, com si fossin, per exemple, informàtics o homosexuals.
Sóc conscient que molts comportaments i trets de caràcter de les persones catòliques, com la seva actitud gairebé malaltissa cap al sexe, poden semblar-nos estranys. Sé que, fins i tot, podrien esgrimir-se arguments de salubritat pública, com el seu perillós i deliberat rebuig als preservatius. Sé també que molts dels seus costums, com l'exhibició pública d'imatges de torturats, poden incomodar a alguns. Però això, a més de ser més una imatge mediàtica que una realitat, no és raó per a impedir-los l'exercici del matrimoni.
Alguns podrien argumentar que un matrimoni entre catòlics no és un matrimoni real, perquè per a molts d'ells és un ritual i un precepte religiós davant el seu déu, en lloc d'una unió entre dues persones. També, atès que els fills fora del matrimoni estan greument condemnats per l'església, alguns podrien considerar que permetre que els catòlics es casin incrementarà el nombre de matrimonis pel "què diran" o per la simple recerca de sexe (prohibit per la seva religió fora del matrimoni), incrementant amb això la violència a la llar i les famílies desestructurades. Però cal recordar que això no passa només en les famílies catòliques i que, atès que no podem ficar-nos en el cap dels altres, no podem ni hem de jutjar les seves intencions ni les seves motivacions.
D'altra banda, el dir que això no és matrimoni i que hauria de ser anomenat d'una altra manera, no és més que una forma una miqueta maliciosa de desviar el debat a qüestions semàntiques que no vénen al cas: Encara que sigui entre catòlics, un matrimoni és un matrimoni, i una família és una família.
I aprofitant aquesta al·lusió a la família tractaré un altre tema candent sobre el qual espero que la meva opinió no resulti massa radical: També estic a favor de permetre que els catòlics adoptin fills. Alguns s'escandalitzaran davant una afirmació d'aquest tipus. És probable que algú respongui amb exclamacions del tipus de "Catòlics adoptant fills? Aquests nens podrien fer-se catòlics el dia de demà!". A aquest tipus de crítiques responc: Si bé és cert que els fills de catòlics tenen molta major probabilitat de convertir-se al seu torn en catòlics (al contrari que, per exemple, ocorre en la informàtica o l'homosexualitat), ja he argumentat abans que els catòlics són persones com els altres. Malgrat les opinions d'alguns i als indicis, no hi ha proves evidents que uns pares catòlics estiguin pitjor preparats per a educar a un fill, ni que l'ambient religiosament esbiaixat d'una llar catòlica sigui una influència negativa per al nen. A més, els tribunals d'adopció jutgen cada cas individualment, i és precisament la seva feina (i la fan bé) determinar la idoneïtat dels pares.
En definitiva, i malgrat les opinions d'alguns sectors, crec que cal permetre també als catòlics tant el matrimoni com l'adopció. Exactament igual que als informàtics i als homosexuals.
posted by Xavi @ dissabte, de juny 18, 2005
<< Home