Igualtat entre sexes?
DONESEl 16 de maig el parlament de Kuwait ha reconegut el dret a vot femení. L’emir d’aquest Estat, que encara conserva un gran poder, es va comprometre després de la invasió estadounidenca l’any 1990 a concedir aquest dret en reconeixement a l’activa participació de les dones en la resistència contra l’ocupació. Els fonamentalistes musulmans i les tribus tradicionals beduïnes s’han oposat sempre aquest dret, però finalment el país més liberal del Golf ha cedit a les pressions de grups cada cops més actius que demanaven aquest dret i del propi emir, que ho recolzava.
A l’Estat espanyol, les dones voten des de fa més de 70 anys (no és molt de temps), però tot i així també va caldre una llarga lluita per aconseguir-ho. I malgrat tot, no es pot dir que hi hagi igualtat entre homes i dones.
El Fòrum Econòmic Mundial ha publicat un informe sobre la discriminació sexual a 58 països, i l’Estat espanyol ha quedat en la posició 27 del ranking. Tot i que figura en una posició destacada en salut i benestar (5è lloc), en la participació política de la dona ocupa una posició mitja (27è) i en participació i oportunitats econòmiques ocupa els pitjors llocs (45è i 34è respectivament).
Els països nòrdics que ocupen les primeres posicions tenen una mentalitat més liberal que fa que siguin els estats menys sexistes del món. Així aprofiten més el seu potencial econòmic utilitzant tots els sectors de la seva societat, i protegint-ne els que tenen més riscos de ser discriminats negativament. Tot i això, a cap estat del món s’ha aconseguit la igualtat total.
Heus aquí el “Top-20” dels estats més igualitaris de l’estudi, hi ha sorpreses:
1. Suècia
2. Noruega
3. Islàndia
4. Dinamarca
5. Finlàndia
6. Nova ZelandaA l’Estat espanyol, les dones voten des de fa més de 70 anys (no és molt de temps), però tot i així també va caldre una llarga lluita per aconseguir-ho. I malgrat tot, no es pot dir que hi hagi igualtat entre homes i dones.
El Fòrum Econòmic Mundial ha publicat un informe sobre la discriminació sexual a 58 països, i l’Estat espanyol ha quedat en la posició 27 del ranking. Tot i que figura en una posició destacada en salut i benestar (5è lloc), en la participació política de la dona ocupa una posició mitja (27è) i en participació i oportunitats econòmiques ocupa els pitjors llocs (45è i 34è respectivament).
Els països nòrdics que ocupen les primeres posicions tenen una mentalitat més liberal que fa que siguin els estats menys sexistes del món. Així aprofiten més el seu potencial econòmic utilitzant tots els sectors de la seva societat, i protegint-ne els que tenen més riscos de ser discriminats negativament. Tot i això, a cap estat del món s’ha aconseguit la igualtat total.
Heus aquí el “Top-20” dels estats més igualitaris de l’estudi, hi ha sorpreses:
1. Suècia
2. Noruega
3. Islàndia
4. Dinamarca
5. Finlàndia
7. Canadà
8. Regna Unit
9. Alemanya
10. Austràlia
11. Letònia
12. Lituània
13. França
14. Holanda
15. Estònia
16. Irlanda
17. Estats Units
18. Costa Rica (1r país llatinoamericà)
19. Polònia
20. Bèlgica
Però hi ha tants llocs (a Catalunya, per exemple) on les dones cobren menys per fer la mateixa feina...
posted by Xavi @ dissabte, de maig 21, 2005
5 Comentaris:
No ho he volgut deixar al post però ho copio com a comentari. És una fragmentet de la nostra història, període Primo de Rivera:
El Estatuto Municipal (1924) otorgaba el voto a las mujeres en las elecciones municipales con muchas restricciones: sólo podían votar las emancipadas mayores de 23 años, las casadas y las prostitutas quedaban excluidas.
Flipant les coses que fem els humans...
Com pot ser que al 2005 encara hi hagi països on el vot de les dones no estigui permès?Que el sexe sigui un argument vàlid per determinar la direcció dels fets.Em sembla que no en som conscients de la situació actual de la discriminació sexual perque jo mateixa m'he quedat parada amb la noticia de Kuwait i em sembla increible.I encara els hi semblarà que son progressistes!a més smebla ser que ha estat una decisió com a compensació per la lluita.no si encara els haurem de donar les gràcies.en fi...Crec que la igualtat no es basa en aconseguir més llocs de treball ni millores salarials sinó en un guany en les consideracions als curriculums i les possibiitats de cada persona independentment de si és home o dona. No trobaria coherent que pel fet d'aparentar la paritat encarreguessin un ministeri a una dona sense coneixements pel sol fet de ser dona de la mateixa manera que no trobo bé que un home sigui triat com a president d'una societat sense tenir coneixements per dur-ho a terme per la simple raó de no voler escollir una dona experimentada. Ambdues coses em semblen discriminacions per raó de sexe.Aquest tema estarà sobre la taula tota la vida.Molt interessant l'article i lo de primo e rivera que em sembla impressionant.En fi que ens queda molt per fer.
Absurd. Trobo que el tema del sexisme és una cosa absurda. Està clar que homes i dones sóm diferents dins de l'espècie, però la paraula "Diferència" no implica "jerarquia". El problema de la humanitat és que ens costa moltíssim reconèixer dues coses igualment complementàries; tot ha de servir per ennaltir o millorar una altra cosa. Sempre igual, imposicions, ordres, manaments, i lluites que s'han de lliurar per aconseguir una certa i reconeguda dignitat. Irònicament hi ha hagut, durant la història, homes més homes que altres, religions més religions que altres, dogmes més dogmes que altres, lleis més lleis que altres... sembla que la certesa i la veracitat s'aconsegueixin només per l'assoliment de la dominació. Per això ho dic: absurd.
Pel que fa al sexisme, hi ha una frase de Lucía Etxebarría (feminista aferrissada) que diu: "Los homes desprecian en público aquello que temen en privado". Personalment crec que tant se val que estiguem al segle XXI com que estiguessim al segle XV, el masclisme ja és una idea que està de moda des de sempre, ja en el gènesi de la religió catòlica la dona és la pèrfida, la dona és la que surt d'una costella viril, la dona qui indueix l'home a desafiar el déu... i qui diu la religió catòlica també diu el caràcter misògin dels grans homes de la Grècia clàssica. Les armes de la dona, curiosament, sempre han estat més temudes que el ferro de l'home, i, per desgràcia més criticades. Un home podia vessar litres de sang per protegir l'orgull de la seva pàtria, però ai de la dona que durant la seva absència hagués besat uns altres llavis per protegir el seu orgull.
És absurd que encara es facin estudis d'aquests, i patètic que encara el sexisme sigui una realitat... com canviar-ho? Ni idea... per desgràcia el món encara està controlat per ineptes cap quadrats que gosen titllar de "dèbil" a aquell que dóna oportunitats a les dones... són aquells que després truquen a la porta tancada amb clau de l'habitació de la seva dona per dir-li bona nit.
El tema de les desigultats de sexe no s'acaba de solucionar mai. Les dones portem anys lluitants per aconseguir no ser discriminades per la nostra condició femenina i, en àmbits com el laboral, o fins i tot a casa, això no s'ha aconseguit.
Vaig realitzar una entrevista a Carmen Garcia Ribas, ideadora dels anomenats síndrome maripili i síndrome manolo.
La conversa amb Garcia Ribas, més enllà de ser una activitat acadèmica, em va omplir molt com a persona i, sobretot, com a dona.
Carmen Garcia Ribas considera que homes i dones som diferents. No hi ha un superior ni un inferior. Som diferents. Quan tant l'home com la dona pot votar legalment, la demanda de la dona no s'ha de fomentar en la igualtat, sinó en la identitat. En els països occidentals on, legalment, dones i homes són iguals, les dones es troben ara amb limitacions de caire social. Una dona directiva, per exemple, acaba adoptant molt sovint una actitud masculina a la seva feina. Carmen Garcia Ribas ens va comentar que s'han de fomentar actituds pròpies de les dones, basades en la cultura de les dones, i no en la dels homes. Som diferents. Legalment hem de tenir les mateixes condicions, i no se'ns ha de discriminar ni a uns ni a altres. Però, així mateix, tant homes com dones hem de ser autèntics amb nosaltres mateixos i amb la nostra condició. La conclusió que en vam extreure de la xerrada amb Garcia Ribas és que no hem de ser iguals (legalment evidentment sí), sinó AUTÈNTICS en la nostra actitud.
Hvala za intiresny Blog
Publica un comentari a l'entrada
<< Home