Dia Internacional del Comerç Just
ESCLAUS DEL SEGLE XXI
Avui, dia 14 de maig, Dia Internacional del Comerç Just, Setem i News! (Xarxa Europea de Botiguers de Comerç Just), llancen una campanya per denunciar les condicions laborals que afecten a milions de menors.
La campanya "Defensa els SEUS drets!" contra l'explotació laboral infantil i pel comerç just vol denunciar la situació de 180 milions de menors que, segons l'Organització Mundial del Treball, estan exposats a situacions d'"extrem perill" per a la seva integritat física i, en ocasions, a unes condicions semblants a les de l'esclavatge. Tot per un sou.
Cal que tothom s'impliqui en campanyes d'aquest tipus i donem el màxim suport a les iniciatives que ajudin a millorar les condicions dels esclaus dels nostres temps. No hem de deixar que aflori el nostre esperit paternalista, però, i compadir els pobres treballadors del Sud. No és un problema aïllat, en som responsables i també en vàrem ser víctimes.
El capitalisme és un règim dur, ensucrat pel consum i l'entreteniment vanal, però tant implacable és la dictadura del capital com qualsevol altra. Fa més de cent anys, els esclaus estaven a les terres que avui considerem riques, i en les que encara avui, percentatges ben alts de la població no poden treballar per aconseguir un sou digne.
-
Tot i així, al nostre voltant hi ha desenes de països que ara arriben a la revolució que nosaltres vam patir. Ara són ells qui treballen ens les condicions més dures, més precàries, però amb un nou element: el mercat global.
Avui, dia 14 de maig, Dia Internacional del Comerç Just, Setem i News! (Xarxa Europea de Botiguers de Comerç Just), llancen una campanya per denunciar les condicions laborals que afecten a milions de menors.
La campanya "Defensa els SEUS drets!" contra l'explotació laboral infantil i pel comerç just vol denunciar la situació de 180 milions de menors que, segons l'Organització Mundial del Treball, estan exposats a situacions d'"extrem perill" per a la seva integritat física i, en ocasions, a unes condicions semblants a les de l'esclavatge. Tot per un sou.
Cal que tothom s'impliqui en campanyes d'aquest tipus i donem el màxim suport a les iniciatives que ajudin a millorar les condicions dels esclaus dels nostres temps. No hem de deixar que aflori el nostre esperit paternalista, però, i compadir els pobres treballadors del Sud. No és un problema aïllat, en som responsables i també en vàrem ser víctimes.
El capitalisme és un règim dur, ensucrat pel consum i l'entreteniment vanal, però tant implacable és la dictadura del capital com qualsevol altra. Fa més de cent anys, els esclaus estaven a les terres que avui considerem riques, i en les que encara avui, percentatges ben alts de la població no poden treballar per aconseguir un sou digne.
-
Tot i així, al nostre voltant hi ha desenes de països que ara arriben a la revolució que nosaltres vam patir. Ara són ells qui treballen ens les condicions més dures, més precàries, però amb un nou element: el mercat global.
-
Nosaltres som còmplices del seu esclavatge. No volem pensar qui ha cosit la nostra roba, ni ens volem imaginar els tallers bruts i foscos on persones fabriquen les joguines dels nostres fills, ni volem assumir tampoc que provoquem guerres a l'Àfrica per aconseguir el material imprescindible per fabricar mòbils, que insistim a canviar cada mig any.
-
Hem de ser coherents amb nosaltres mateixos, i per això no ens podem limitar a compadir els esclaus del segle XXI, sinó exigir informació sobre els fabricants, triar bé a on comprem... O bé podrem seguir consumint irresponsablement, però haurem de reconèixer que érem conscients del què feiem.
posted by Xavi @ dissabte, de maig 14, 2005
3 Comentaris:
Fa uns dies enmig de les riuades de gent de portal de l'àngel, quatre persones intentaven fer sentir les seves veus en contra de l'esclavitud infantil. POrtaven un altaveu, una gran pancarta i una representación simbòlica de les tortures fetes a infants. paradoxalment, Barcelona seguía caminant, quasi corrent al passar pel costat d'aquell clam. quatre estrangers turistes paraven a mirar d'entendre que hi posava, la resta: silenci.
En breus segons vaig tenir temps de pensar, com ens ha arribat la fredor a la sang que una reivindicacio com aquesta en sembla fruit d'una utopia inassolible, d'una guerra oblidada, d'una tonteria del hippisme de quatre gats.Punyent.
POtser aquells "quatre gats" avui segueixen comprant al caprabo en lloc del comenrç just, vestint de zara (riquissim inditex) o gatsant els diners en valors de borsa (inutil inversio abstracte). Qui sap.
val la pena parar un moment en el camí per analitzar la situació, valorar els dies D i veure com seguim passant de llarg de les lluites minoritaries.Encara que només sigui per treure a prendre el sol la consciència que resta tan enterrada.
Espero que algun dia poguem dir realment, que col·laborem a derruir les torres del capitalisme. Utopia, somni?
Intentare seguir sent una somiatruites.
Una nova maravella de la societat del consum -excessiu-. Compren sense saber què comprem. Crec que ha arribat un moment en el que anem a comprar per inèrcia. Hi ha certa gent que anar de compres és un hobby com aquell qui va al futbol.
De fet, aquests esclaus, les persones que cobren molt i treballen poc són els que realment aguanten la nostra economia. A base de la seva agonia lenta que els hi causem els portem en una espècie de camps de treblls forçats moderns i capitalistes.
Crec que el problema, per el que la gent no fa el "clic" (com diria una professora) és el de sempre. Seríem nosaltres qui hem de pagar per un producte amb uns costos reals. Som nosaltres, les persones de veritat qui hem de pagar per arreglar el món. Es com en els pisos de protecció oficial (també coneguts com a capses de llumins) que proposa el ministeri de l'habitatge. La solució no és fer pisos més petits, perquè els de sempre, els mateixos de sempre, continuaran vivint a costa nostra.
Coherència és precisament el què falta en aquest món guiat per la injustícia, la desigualtat, l’explotació i l’abús de tot aquell qui mana contra qui treballa. Sembla impossible de creure però és veritat. Poques vegades som conscients del grau d’immoralitat al que pot arribar l’ésser humà. Hem permès que les multinacionals hagin exportat les seves unitats de producció als països perifèrics amb l’esperança que això podria suposar una via cap el desenvolupament. Però no ha estat així. En realitat, s’han implantat unes indústries on hi treballa mà d’obra barata que manufactura els productes de les grans i conegudes marques a canvi de salaris miserables i d’explotació laboral en majúscules.
Els tallers de treball esclau dels països en vies de desenvolupament són la base que sustenta l’esperit consumista, insaciable i desconsiderat, i que permet la constant violació dels Drets Humans.
Sabieu que Tommy Hilfiger és només una marca? Que no fabrica res? Que els seus texans (que promocionen el somni americà a través de la bandera dels EUA) els fabrica Pepe Jeans? Heu sentit a parlar mai de Cavite? Cavite és una ciutat filipina, pobra, bruta, humida, perillosa i violenta on hi ha instal·lades les fàbriques capitalistes. On hi treballen centenars d’esclaves analfabetes que, per ignorància i per inseguretat, se sotmeten a l’esclavitud més brutal que ens poguem imaginar. De les seves fàbriques en surten els productes que convertiran els adolescents occidentals en un exèrcit de clons que lluiran amb orgull els logos de les marques més cool. Però a Cavite la publicitat no existeix, les marques no són sinònim de reconeixement social sinó d’esclavitud. Les fàbriques de Cavite són un petit infern, un pou sense sortida, una font d’humiliació i de deshumanització, una trampa i un dels fraus més grans que el marketing ens ha colat a totes les esferes de la vida. Res a veure amb el concepte de somni americà. Res a veure amb un món “desenvolupat”. Sincerament, em fa vergonya pertanyer a aquest món.
( A qui li interessi el tema, recomano No Logo de Naomi Klein, un dels millors llibres contra el món de les marques on hi trobareu més detalls sobre T.Hilfiger i la història de Cavite, i de moltes dones que han perdut la dignitat als seus telers)
Publica un comentari a l'entrada
<< Home