22 de maig 2005

Adéu a Déu?

"Et dic que tots dos som ateus. Jo simplement crec en un déu menys que tu. Quan entenguis per què descartes a tots els altres possibles déus, entendràs per què jo descarto al teu" (Stephen Roberts parlant amb un cristià)

Fa segles, desenes de segles, que els éssers humans han recolzat la seva existència en la creença d'algun déu. També en fades, monstres, profetes, etc. Fa més de 2000 anys, però, va néixer un activista social, un radical molt perillós. Fill de fuster... fill de mare verge. La qüestió és que era un home molt savi, sabia com millorar aquella societat, era conscient que estava en un món injust i tenia idees per canviar-lo.

Com gairebé tothom en aquella època, creia en Déu. Però ell volia anar més enllà i trencar les velles normes de la religió que ja no s'adaptaven a la societat de l'època. Ell va trencar amb els conservadors, i ells el van matar. Tot i així el seu missatge va calar suficient per què la gent del seu voltant continués lluitant pels seus ideals, que amb el temps, es van anar desvirtuant. Finalment, els revolucionaris van aconseguir imposar la seva ideologia, la seva religió.

Avui en dia aquells revolucionaris són els nous conservadors. De nou, la religió ha quedat obsoleta. Aquset cop, però, la situació no és la mateixa que aleshores. Actualment la població "culta" representa una part molt important de la societat, i l'escolarització és gairebé total. Poc o molt, les supersiticions queden enrere i la ciència explica a la totalitat de la població allò que abans s'havia d'explicar amb fàbules. La religió resta inútil.

Per molts, ja no cal adaptar les creences irracionals a la nova societat. Pensen que ja és prou madura per presindir-ne. I a la vegada, les esglésies cristianes més conservadores (ortodoxa i catòlica) s'entesten a imposar el seu criteri al de la majoria de la població. I és que en temps de democràcia ja no té sentit que l'església catòlica defensi les posicions dels seus creients com un "lobby" més. Els creients també voten. I així mateix passa amb musulmans, jueus (...Israel) i desenes de religions d'arreu del món.

Ara està de moda dir que "jo no crec en Déu, crec en algo... però no en l'església". Però qui és, que educat en un entorn religiós, no ha resat a "Nostre Senyor" en un moment de desesperació?

De totes maneres, val més la pena pensar per un mateix. La FE, de moment, jo me la guardo per alguna emergència.

8 Comentaris:

At 28 de maig, 2005 16:35, Anonymous Anònim diu...

És evident que els valors que predica la jerarquia eclesiàstica han quedat obsolets. Mentre la societat avança i es desenvolupa el Vaticà continua defensant un conservadorisme a ultrança. De tota manera, cal anar amb compte i no frivolitzar un tema tan complex com la metafísica divina ja que, per poder-la entendre cal analitzar la situació des de diverses perspectives.

Sovint es diu que l’Església està passada de moda, que no s’adapta als nous temps i que no té futur. El nombre decreixent de fidels al món Occidental així ho acredita. Però és important no deixar-se portar per la visió excessivament simplista i poc profunda que ofereixen els mitjans de comunicació amb el catolicisme del qual no en destaquen res més apart dels seus escàndols. Poques vegades es té present que dins del món catòlic no hi ha un pensament únic. L’existència de sectors progressistes que intenten canviar les coses i conduir la fe cap a nous camins xoca amb la ferma resistència del sector conservador dominant.

És cert que durant molts segles Església ha estat sinònim de poder polític, econòmic, social i cultural, però ara les coses han canviat i no només per la generalització de l’alfabetisme. És un error associar les creences religioses amb l’irracionalitat, les supersticions o el desconeixement. El que sí es pot titllar d’irracional són els dogmes però cal anar en compte a l’hora de definir la fe. La fe en sí no es pot sostenir en res material o empíricament demostrable, sinó ja no seria fe. La fe, sempre i que se’n faci un bos ús, no anul·la la capacitat d’autocrítica ni de pensar per un mateix.

Potser sí que la societat ha madurat i ja pot prescindir del més enllà però el desenvolupament i la millora de la qualitat de vida no sempre van de la mà amb una societat psicològicament madura, estable i satisfeta de conèixer la “veritat”.
Per últim, vull deixar clar que en cap moment he intentat fer una defensa radical del catolicisme, en absolut. No sóc una persona practicant però crec que cal anar amb compte amb un tema que ha servit de base per a formar totes les cultures del món i que no ens podem prendre tan a la lleugera.

 
At 31 de maig, 2005 22:31, Anonymous Anònim diu...

Jo no sóc creient, segurament perquè no m'hi han educat, però només volia dir que per mi la fe és important.
Creure en una cosa, sense poder demostrar que existeixi, això és la fe, i tenir fe et pot donar en moltes ocasions una esperança que no aconseguiràs de qualsevol altra manera. No crec que l'hagis de reservar per cap moment concret, ja que per mi fe i religió no tenen perquè anar acompanyades, i sempre et pot ajudar.
Trobo que creure en una cosa -diguem-li religió-, sense saber si allò en què confies existeix, és el que fa que les religions puguin tenir tant poder. El problema, com ja heu dit, és la gestió que se'n fa.

 
At 01 de juny, 2005 15:43, Anonymous Anònim diu...

Personalment, crec que la mala fama i l'escepticisme que està generant darrerament l'esglesia catòlica és més que justificat. Durant anys ha jugat de manera totalment premeditada i hipòcrita amb les pors i la incultura del poble i l'ha fet anar per on ha volgut. Les ànsies de poder han fet que es perdés l'autèntic missatge del cristianisme de pau, amor i respecte que l'esglèsia pretenia divulgar en els seus inicis.
Potser si que actualment determinats sectors progressistes de l'esglesia estan lluitant per restablir el veritable paper que aquesta hauria d'adoptar, però el cert és que ara que la gent està més preparada, és més inconformista i més crítica amb el mon que els envolta, la credibilitat de les altes esferes eclesiàstiques està caient en picat.
Per últim, si entenem com a religió la doctrina espiritual que l'individu ha d'adoptar per viure en equilibri i en pau amb ell mateix, sóc partidari que cadascú es construeixi la seva pròpia basant-se en el que li dictin la seva educació, la seva consciència i els valors que va adquirint al llarg de la vida.

 
At 06 d’abril, 2006 16:01, Anonymous Anònim diu...

XaviSBD How you doing? While searching for DUI well just surfing really. I found your blog. I was into DUI or looking for such things but I'm so tired Ican't stay awake any longer. now I'm not making any sense, see ya.! ZZZZzzzzz

 
At 05 de novembre, 2006 06:13, Anonymous Anònim diu...

Thank you!
[url=http://uysfgxvl.com/nyui/fjno.html]My homepage[/url] | [url=http://pvetzbbu.com/soid/kehh.html]Cool site[/url]

 
At 05 de novembre, 2006 06:13, Anonymous Anònim diu...

Nice site!
http://uysfgxvl.com/nyui/fjno.html | http://lozftftc.com/eqpd/ntpg.html

 
At 14 de febrer, 2007 21:18, Anonymous Anònim diu...

Hi. Alone on Valentine's Day? Adult Chat & Love Try to find partner in your area!
Enjoy

 
At 27 de desembre, 2012 14:44, Anonymous Anònim diu...

The borrower will be compulsatory to fill his belittling details and if your you can meet your needs on time. Being a short term loans these loans accept ascendant accrued dividends rates have your payday antichresis accession from. Instant bad credit payday loan are calculated for such accessible financial needs at very easy boundary condition and conditions. [url=http://paydayloanscoolp.co.uk]payday loans uk[/url] This basically states that you can get able credit and no Jacksonian epilepsy to accept cards. within the the balance is taken out on that given date.

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home


Powered by Blogger