Els rics perdonen... a canvi de què?
18.000.000.000$
Els ministres de finances dels 7 països més rics del món i Rússia (G-8) han aprovat condonar el deute que els 18 països més pobres del món* tenien amb el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional i el Banc Africà de Desenvolupament. Del deute que aquests països pobres tenen amb cada país ric, no se n'ha parlat. En qualsevol cas, els països beneficiats per la mesura s'estalviaran gairebé 40.000 milions de dòlars (33.000 milions d'euros), que és el que els hauria costat pagar els 18.000 milions de dòlars que devien, més els interessos.
És sense cap mena de dubte, una bona notícia, tot i que no sabem com s'administraran aquests diners que no hauran de pagar (en el cas de que els estats pobres disposin d'aquest capital). De totes maneres, s'ha parlat poc del comunicat del G-8 en què s'explica que els països beneficiats hauran d'aixecar qualsevol restricció a les inversions privades externes o internes. Com sempre, com mai, res és gratuït. Com ha fet sempre el sistema capitalista, canvia diners per política. Ara les multinacionals podran envair més fàcilment el mercat africà i americà.
*(països als que es perdona part del seu deute extern): Benín, Bolívia, Burkina Faso, Etiòpia, Ghana, Guyana, Hondures, Madagascar, Mali, Mauritània, Moçambic, Nicaragua, Níger, Ruanda, Senegal, Tanzània, Uganda y Zambia
posted by Xavi @ dilluns, de juny 13, 2005
2 Comentaris:
Cada dia és més difícil trobar pesones disposades a donar sense rebre res a canvi. És difícil perquè el sistema ha fet bé la seva feina: ens ha inculcat l’esperit individualista fins el moll de l’os i hem après que tot i tothom té un preu.
La solidaritat, la cooperació i l’ajuda al desenvolupament s’han convertit en obligacions morals que, com qualsevol altra tècnica de màrketing, acaben aportant els seus beneficis econòmics. Per què inverteixen sinó les indústries farmacèutiques, les més contaminants, en ONG’s de protecció del medi ambient? Per què els bancs i caixes patrocinen concerts i esdeveniments culturals? Està clar que no ho fan per amor a l’art ni per sensibilitat social.
Ara els rics perdonem els pobres. Els lliurem del seu deute, de l’eterna culpa, de l’interminable peix que es mossega la cua fruït d’un sistema cada dia més insostenible. I ho fem a canvi de més liberalisme econòmic, de menys restriccions polítiques i de més facilitats legals i morals. Ells, a canvi d’una inserció encara més agressiva de les empreses multinacionals, de més explotació, de més deures, de menys drets i de menys possibilitats de sortir-se’n.
Mentre uns es meravellen de l’admirable decisió d’aixecar un deute, els altres temen per la seguretat del seu poble, per la integritat territorial, per l’amenaça contra la seva cultura i les tradicions regionals. Potser sí que hem fet un pas endavant, però cap a on? Cap el desenvolupament o cap a la legitimació d’un sistema internacional jeràrquic, alienador i insostenible? Cada dia confio més en la metàfora del món com una patata calenta, que tard o d’hora, explotarà. Potser serà aleshores que els rics s’adonaran que han fet les coses malament. Potser serà aleshores, però de ben segur que ja serà massa tard.
Tots els països basen la seva política en el valor de la seva moneda. Tan se val si els carrers són plens de metralla, si els caixers són el sostre de molts o si les xeringues que podrien evitar el sida són insuficients. Govern i poble són un binomi difícil, un conflicte etern.
Milions de dòlars perdonats... deutes oblidats... altruisme occidental basat en la lluita pels propis interessos amb cara dolça i ànima delerosa de sang.
I avui igual que ahir i de la mateixa manera que anys enrera (x desgràcia hi ha coses que mai canvien), moren als països més pobres del món nens desnutrits, mares engendrant vides, videsa que al capdevall són tan sols això, vides mirant de sobreviure. Que els empara?milions de dòlars amb millor destí que un compte corrent?desgraciadament no. Dubto que ens llevem demà amb la noticia de la futura construcció d'hospitals, escoles o repartiment de medicaments gratuïts al centre de la misèria.
Per altra banda, els dòlars invertits de passada pels països més rics a les terres ermes del sud podríen servir per millorar la situació del quart món, les bosses de pobresa on milers de persones moriran aquesta nit mentre la majoria dos carrers més amunt tenim el que ens sorprendria no tenir i més.
És una utopia esperar un món millor?per sort tenim la paraula i el fitir per posar granets de sorra. tandebó sapiguem fer-ho.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home