24 de juny 2005

A les portes del govern gallec

El nauFraga

Manuel Fraga s'ha quedat a pocs vots de revalidar la seva majoria absoluta. Ha aconseguit malgrat tot, uns excel·lents resultats electorals que arriben al 45% dels vots. Per sort, aquest alt percentatge no és suficient per governar, ja que sembla que socialistes i nacionalistes governaran en coalició.

No és cap novetat, la tendència en les últimes eleccion han anat afavorint els partits més progressistes en detriment dels conservadors. Però a Galícia això sí que és novetat. Des de 1990 un franquista governava la Xunta gallega.

Manuel Fraga Iribarne va ser ministre d'informació i turisme del 1962 al 1969, vice-president del govern d'Arias Navarro i ministre de governació els últims anys del règim. Un cop iniciada la transició va ser apartat del poder per Adolfo Suárez, i va fundar el seu propi partit: Alianza Popular (AP).

Va obtenir resultats molt discrets fins que la Unión de Centro Democrático es va descomposar, donant molts polítics i vots al seu partit, que va convertir-se en el Partido Popular. Sota el lideratge de José María Aznar arribarien al poder central l'any 1996.

Encara que són conegudes les postures de dretes d'aquest partit, i els seus orígens, sovint costa de pair que un ministre de Franco, un dictador, rebi el suport majoritari d'una societat, en teoria, democràtica. Deu ser una senyal de l'estancament de la societat gallega en unes posicions molt i molt conservadores. Si no és així, com ha pogut governar durant 15 anys un home que ha deixat anar aquestes perles de declaracions?

"Si se ponen tontos, se les pega un cañonazo y punto"

"Cataluña fue ocupada por Felipe IV, fue ocupada por Felipe V, que la venció; fue bombardeada por el general Espartero, que era un general revolucionario, y la ocupamos en 1939, y estamos dispuestos a volver a ocuparla tantas veces como sea necesario, y para eso estoy dispuesto a coger de nuevo el fusil. Entonces, ya saben ustedes lo que hay, y aquí tengo el mosquetón para volver a utilizarlo"

"El franquismo hizo un gran servicio a occidente"


1961

"Franco, el héroe hecho padre, que vela día y noche sobre la paz de su pueblo"

1966

"Cuando llegue la hora de los puños, ya veremos quien tiene más"

1977


"Es evidente que el glorioso alzamiento popular del 18 de julio de 1936 fue uno de los más simpáticos movimientos político-sociales de que el mundo tiene memoria. Los observadores imparciales y el historiador objetivo han de reconocer que la mayor y la mejor parte del país fue la que se alzó, el 18 de julio, contra un Gobierno ilegal y corrompido, que preparaba la más siniestra de las revoluciones rojas desde el poder." (Oficina de Información Diplomática. 1949)

posted by Xavi @ divendres, de juny 24, 2005

1 Comentaris:

At 25 de febrer, 2010 01:33, Anonymous Anònim diu...

necessitat de comprovar:)

 

Publica un comentari a l'entrada

<< Home


Powered by Blogger